7 de gener del 2014

L'origen de la multicel·lularitat

L'estudi dels genomes dels nostres ancestres unicel·lulars suggereix una nova hipòtesi sobre la transició evolutiva que va donar lloc als organismes multicel·lulars.

«Quan van aparèixer els animals,
el món va canviar per sempre »
(Simon Conway Morris, The crucible of Creation)


La transició de formes de vida unicel·lulars a multicel·lulars ha passat en més d'una ocasió al llarg de l'evolució. Les plantes, les algues marrons, els fongs i els animals han adquirit estils de vida multicel·lulars de forma independent i convergent.
 
L'aparició dels animals va representar un pas evolutiu clau en la història de la vida. El desenvolupament embrionari i totes les funcions que requereix la vida multicel·lular es troben conservats en tots els animals, des de les esponges als humans.
 
La seqüenciació dels genomes de les espècies unicel·lulars més properes als animals ha revelat que aquestes ja contenien molts dels gens necessaris per a la multicel·lularitat. Aquests haurien estat reutilitzats per a noves funcions multicel·lulars en l'ancestre comú de tots els animals.


 
 

25 de setembre del 2013

Productes antibacterians als rierols i rius provocant bacteris resistents

Triclosan - un antibacterià sintètic àmpliament utilitzat en productes de cura personal - està provocant el desenvolupament de bacteris resistents en rierols i rius. Així informa un nou article a la revista Environmental Science and Technology, aquest treball és el primer a documentar la resistència a Triclosan en un entorn natural.


Font:
Bradley Drury, John Scott, Emma J. Rosi-Marshall, John J. Kelly. Triclosan Exposure Increases Triclosan Resistance and Influences Taxonomic Composition of Benthic Bacterial Communities. Environmental Science & Technology, 2013; 130725155410004 DOI: 10.1021/es401919k

Abstract


19 d’abril del 2013

De Cajal y Golgi

Para Golgi, el sistema nervioso poseía una estructura reticular, es decir, no había en él células individuales como en otros tejidos, sino que las neuronas estaban totalmente conectadas a través de sus prolongaciones (Figura 1.I). Cajal, por su parte, veía claro que las neuronas, si bien se encontraban estrechamente interconectadas, constituían unidades independientes (Figura 1.II).