Biofilms de Bacillus subtilis amb cel·lules mortes

Han descobert com bacteris de l’espècie Bacillus subtilis s’organitzen en estructures tridimensionals, anomenades biocapes o biofilms. Aquestes biocapes tenen una rugositat molt pronunciada que fa que siguin impermeables a líquids i a gasos i, per tant, impermeables també als antibiòtics i d'altres bactericides.

http://www.upc.edu/saladepremsa/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/investigadors-de-la-upc-descobreixen-com-els-bacteris-cooperen-per-defensar-se-dels-antibiotics 

http://www.pnas.org/content/early/2012/09/19/1212429109

Hi ha menys microbis dels que es pensava

Una nova estimació redueix a la meitat, el nombre de microbis a la Terra.

El fons del mar és la llar d'una quantitat sorprenent d’organismes unicel•lulars (2,9 × 10^29 ) uns  10 trilions de microbis per cada esser humà - però encara que sembli molt gran aquesta xifra, v és de només el 8% de l'estimació que s’havia fet prèviament  35,5 x 10^29 . Es publica un nou treball més precís sobre la distribució geogràfica dels microbis en els sediments marins.

Els nous càlculs fan disminuir les estimacions prèvies en un 92%, i reduexen el nombre estimat de tots els microbis de la Terra al voltant del 50%, a entre 9,2 × 10^29 i 31,7 x 10^29 . El seu nombre segueix sent molt gran, i  significa que juguen un paper fonamental en els cicles biogeoquímics globals.

L'estimació anterior era probablement massa alta, ja que es basava en un treball en zones riques en nutrients. Per contra, gran part de la investigació recent s’ha fet en àrees que anomenen com "deserts del mar".

http://www.pnas.org/content/early/2012/08/14/1203849109http://www.pnas.org/content/early/2012/08/14/1203849109

L'edat de l'avi quan va tenir fills pot influir en la vida dels seus néts

Un nou estudi, publicat avui (11 de juny de 2012) en Proceedings of the National Academy of Sciences, pot haver identificat un benefici per a la salut en el que la edat del pare atorga a les futures generacions telòmers més llargs. 

Els telòmers, extrems dels cromosomes lineals que serveixen per protegir l'ADN codificant del genoma, s'han relacionat amb diverses malalties, incloent càncer, així com l'envelliment. 

La longitud dels telòmers s'abreuja amb l'edat en la majoria dels teixits que proliferen i això limita la divisió cel · lular, amb la qual cosa contribueix a l'envelliment.«Però en l'esperma, la longitud dels telòmers s'incrementa amb l'edat i, per tant els fills de pares de més edat hereten telòmers més llargs», afegeix el document. «Això s'explica pel fet que l'activitat de la telomerasa, un enzim que estén la longitud dels telòmers, és elevada en els testicles». 

Els investigadors van analitzar les dades i mostres d'un extens estudi longitudinal en les Filipines per verificar, primer, la conclusió que l'edat del pare en néixer el seu fill està vinculada amb telòmers més llargs en les criatures. «Després vam demostrar que aquesta associació d'edat paterna amb la longitud de telòmers en els descendents s'acumula al llarg de generacions múltiples», explica l'article.En la mostra analitzada, «els néts d'avis que tenien edat més avançada quan van néixer els seus fills tenen telòmers més llargs», van afegir. Aquest efecte no disminueix si el pare-el fill de l'avi-té descendència sent jove però sí augmenta si té fills a edat més avançada.«L'allargament dels telòmers calculat per cada any que es demora la reproducció en l'avi o al pare és igual a l'escurçament anual de la longitud de telòmers que s'aprecia en les dones d'edat mitjana a avançada en aquesta mostra», va assenyalar el estudi.

Rellotges sincronitzats

S’ha identificat el primer component del rellotge circadiari conservat a través dels tres dominis de la vida.

Molts organismes mostren ritmes circadians, rellotges biològics interns que regulen els canvis diaris en el metabolisme, la fisiologia i el comportament. Però des dels fongs a les mosques de la fruita i als éssers humans, no s’havien identificat gens o proteïnes comuns per a totes les especies. Ara, per primera vegada, els s’ha identificat una proteïna metabòlica que activa en els ritmes circadians dels bacteris, arqueobacteris i eucariotes.

La troballa, s’ha publicat "on line" (16 de maig de 2012) a la revista Nature, suggereix que, contràriament a la creença prèvia, els rellotges circadians poden compartir un ancestre comú. A més, a causa dels canvis cíclics es produeixen en una proteïna metabòlica que neteja les espècies reactives de l’oxigen, els autors proposen que la detecció i resposta a l’acumulació d’oxigen en l’atmosfera de 2,5 milions d’anys podria haver impulsat l’evolució dels ritmes circadiaris.

R.S. Edgar et al., “Peroxiredoxins are conserved markers of circadian rhythms,” Nature doi:10.1038/nature11088, 2012.
Resum: the-scientist

Noves especies

És una nova cecilia, pertany a un grup proper als amfibis amb aspecte semblat a cucs, que viuen sota terra. Hi ha més de 170 espècies i viuen en zones humides tropicals. La nova cecilia és diferent a les conegudes fins ara. Tant que suposa una nova família, la Chikilidae. La revista Proceedings B de la royal society (Proc Biol Sci. 2012 Feb 22) publica els detalls de la investigació.

Aquesta setmana el biòleg hindú Sathyabhama Das Biju, de la Universitat de Delhi,  ha presentat al món la criatura que que acaba de descobrir en el nord-est de l’Índia.

Les noves espècies més sorprenents del planeta TOP TEN 2011

S’han descobert i classificat un milió vuit-centes mil espècies aproximadament. Cada any es troben noves espècies, però encara queda molta feina per fer: s’estima que la Terra podria amagar encara una biodiversitat d’entre deu i cent milions d’espècies.

L’Institut Internacional per l’Exploració d’Espècies (IISE) de la Universitat d’Arizona pública  un llistat amb les deu noves espècies més curioses descobertes l’any anterior.

En el Top 10 de les noves espècies de 2011 figura la Halomonas titanicae, un bacteri localitzada en el famós transatlàntic Titanic, que destaca per la seva capacitat de “menjar-se” el material de ferro d’aquesta embarcació.

La llista del 2011 també inclou Mycena luxaeterna, un fong bioluminiscente dels boscos brasilers de Sao Paulo, que emet una llum groga-verdosa.

La Saltoblattella montistabularis, un escarabat africana que salta com una llagosta,

Caerostris darwinian, una aranya que teixeix teranyines superresistents de més de 25 metres de llarg,

http://species.asu.edu/Top10

Evidence for a clade of nematodes, arthropods and other moulting animals

NematodePhylogeny

Nature 387, 489-493 (29 May 1997) | doi:10.1038/387489a0;