Biologia general ESAB-UPC: 2011

31 de desembre del 2011

Un nou gènere de Capitosaure a Catalunya

Un estudi encapçalat per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) revela que els fòssils del labirintodont del Montseny, les restes d’amfibi més antigues de Catalunya, pertanyen a una nova espècie de capitosaure. La recerca, publicada recentment a la revista Acta Palaeontologica Polonica, proposa una nova filogènia per a aquest grup d’amfibis extints.

Calmasuchus acri

http://www.icp.cat/index.php/ca/sala-de-premsa/noticies-icp/746-capitosaure-calmasuchus

A new capitosaur from the Middle Triassic of Spain and the relationships within the Capitosauria. Acta Palaentologica Polonica 56(3), 553-566

2 de desembre del 2011

Bacteris que viuen a l’arsènic

Els científics de la NASA han trobat en un llac de Califòrnia.

Un bacteri de la família Halomonadaceae (Proteobacteria) que pot substituir completament el fòsfor amb arsènic fins al punt d’incorporar aquest element al seu ADN.

Els investigadors de l’agència espacial van cultivar el bacteri, que creix i es multiplica còmodament, en un medi tòxic, en què es va reemplaçar gradualment la sal de fosfat per arsènic.

: Mono lake

Nature 2-12-10

24 de novembre del 2011

Microbiology: The new germ theory

Què poden aprendre els microbiòlegs que estudien els intestins humans d’aquells que estudien les entranyes de la Terra?

Published online 24 November 2010 | Nature 468, 492-495 (2010) | doi:10.1038/468492a

http://www.nature.com/news/2010/101124/full/468492a.html?s=news_rss

20 de novembre del 2011

Per què envellim?

Un grup d’investigadors espanyols ha constatat que els telòmers curts són la principal font del dany causant de l’envelliment de l’organisme humà i ha descrit per primera vegada les alteracions genètiques per les quals té lloc aquest fenomen.

A mesura que les cèl·lules es divideixen per donar lloc a noves cèl·lules, transmeten una quantitat de material genètic (ADN) més reduïda a causa de la pèrdua progressiva d’unes estructures protectores de l’ADN denominades telòmers. Quan els telòmers s’escurcen per sota d’una longitud mínima, les cèl·lules interrompen el seu cicle cel·lular i deixen de regenerar els teixits, produint-se així l’envelliment de tot l’organisme.

La investigadora María Blasco i els seus col·legues del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) han fet un pas més en la comprensió d’aquest mecanisme en identificar una sèrie de canvis genètics generats pels telòmers curts. Aquests provoquen una disminució de la capacitat de divisió de les cèl·lules, així com de la seva capacitat per reparar el dany en l’ADN. Els detalls es publiquen a la revista PNAS. ( Different telomere-length dynamics at the inner cell mass versus established embryonic stem (ES) cells. )

L’equip de Blasco va demostrar l’any passat que la relació entre telòmers i envelliment també apareixia en mamífers. Ratolins tractats amb telomerasa, l’enzim que controla la integritat de les porcions extremes dels cromosomes, envelleixen més tard i viuen fins a un 40 per cent més. Com més llargs són els telòmers, situats en la part final dels cromosomes, més vegades pot multiplicar-se una cèl·lula, incloses les cèl·lules mare que regeneren els teixits, i per tant l’organisme es manté més jove durant més temps.

( Different telomere-length dynamics at the inner cell mass versus established embryonic stem (ES) cells. ) PNAS September 13, 2011 vol. 108 no. 37 15207-15212

19 de novembre del 2011

Disminució del fitoplàncton mundial durant el segle passat

Presents arreu en els oceans, els fotòtrofs microscòpiques (fitoplàncton) representen aproximadament la meitat de la producció de matèria orgànica a la Terra. Les anàlisis de la concentració de fitoplàncton obtingudes per satèl · lit (disponible des de 1979) han suggerit en les últimes dècades fluctuacions relacionades amb el canvi climàtic, però la longitud d’aquest registre és insuficient per resoldre tendències a llarg termini. En aquest treball es combinem les mesures de transparència de l’oceà disponibles i les dedes de clorofil·la per estimar la dependència temporal de la biomassa de fitoplàncton a escales local, regional i mundial des de 1899. S’observa la disminució en vuit de cada deu regions dels oceans, i estimem una taxa global de reducció d’un 1% de la mitjana mundial per any. …..

Nature 466, 591–596 (29 July 2010)

24 d’agost del 2011

Quantes espècies hi ha a la Terra?

La biodiversitat és un dels aspectes més sorprenents del nostre planeta, de manera que saber quantes espècies habiten la Terra es troba entre les preguntes més fonamentals de la ciència.

Per desgràcia, l’obtenció d’un nombre exacte es veu limitada pel fet que la majoria de les espècies encara no s’han descrit i perquè els intents indirectes de respondre a aquesta pregunta han estat molt controvertits. En aquest sentit, la classificació taxonòmica de les espècies en grups taxonòmics superiors (de gènere a fílum) segueix un patró consistent que permet predir el nombre total d’espècies en qualsevol grup taxonòmic. L’avaluació d’aquest model per a tots els regnes dels organismes vius a la Terra prediu ~ 8.700.000 (± 1.300.000) espècies a nivell mundial, dels quals ~ 2.200.000 (± 0.180.000) són marines. Aquest resultats suggereixen que aproximadament el 86% de les espècies a la Terra, i el 91% en l’oceà, encara esperen la descripció.

Mora C, Tittensor DP, Adl S, Simpson AGB, Worm B (2011) How Many Species Are There on Earth and in the Ocean? PLoS Biol 9(8): e1001127. doi:10.1371/journal.pbio.1001127

El ratpenat argentat, una nova espècie a Catalunya

Per primer cop a Catalunya, el passat dimecres, 17 d’agost, uns investigadors van capturar exemplars del ratpenat argentat, la trentena espècie de ratpenat trobada a les nostres contrades. En concret, es van capturar 13 mascles, que posteriorment van ser alliberats als boscos del municipi de Gòsol, a l’entorn del massís del Cadí, a 1.600 metres d’altitud.